Article de Manel Gener, coordinador de la territorial de Granollers d’ANC: Unitat, pau i democràcia

IMG-20170331-WA0007

UNITAT, PAU I DEMOCRÀCIA.

L’anunci de la data i la pregunta del Referèndum per la independència feta divendres passat, tanca una porta i n’obre una altra.

Tanca la porta a una espera necessària. L’espera d’una possible negociació, que malgrat tots sabíem que no es portaria a terme, també sabíem que no esperar i anar per la via ràpida, ens hauria privat de recollir el que ara sembla està bastant consolidat.

Tot i les dificultats que el procés ha posat de manifest, tot i que el camí ha estat ple de situacions difícils, de moment les idees d’unitat, ser transversals, pacifisme, respecte a la convivència i defensa radical de la democràcia, ens han portat a una situació molt més favorable a la que teníem al principi del trajecte. Pensem en la mirada internacional. Ara al món, tothom que ho ha de saber, coneix la realitat de Catalunya, i sap quina és la nostra voluntat. I mirant de ser positius, hem de reconèixer que, si bé és cert que no hi ha suport manifest a la nostra demanda, també és cert que no hi ha una oposició també manifesta. Crec que hem de sentir que el món ens mira i està a l’expectativa del que fem, i que si ho continuem fent com fins ara i aconseguim independitzar-nos d’Espanya, el món no tindrà massa problema en reconèixer la nostra realitat com a República Catalana Independent.

L’anunci de la data i la pregunta, i la posterior convocatòria del Referèndum són un punt clau de tot aquest procés. I com deia l’altre dia a Granollers Artur Mas, el més important és fer el Referèndum. Fer-lo vol dir exercir la nostra sobirania, i hores d’ara m’atreviria a dir que es més important fer-lo que el fet de guanyar-lo (i que quedi clar que no vull ni pensar en no guanyar-lo, ja que com deia fa uns mesos l’Arnaldo Otegui a Barcelona “más os vale ganarlo, ya que el Estado Español es muy rencoroso”).

Fixem-nos com no volen que el fem: acceptar-ho, seria per la seva part acceptar la nostra sobirania, i això és precisament el que no poden suportar.

La porta que s’obra ens ha de fer conscients que estem fent una cosa molt complicada, molt complexa, potser mai vista en la forma que ho intentem. Ens ha de fer saber estar ben preparats per aguantar les lluites internes en els àmbits polítics sobiranistes: n’hi haurà de ben cert i ja se’n encarregaran de fer-les públiques i ben notòries. Ens ha de permetre sentir-nos importants en tot aquest procés: tots els que d’una manera o altra hem arribat a la conclusió de la necessitat de crear un nou Estat, tots els que hem fet alguna cosa per la “causa”, per petita que sigui. I sentir-nos forts i amb l’autoestima alta, ja que de ben segur ens tocarà defensar pacíficament les nostres institucions i als que ens representen. I tornarem a sortir al carrer, i tornarem a demostrar què és el que volem, i tornarem a sentir que no hi ha altra alternativa que vèncer. I que la nostra victòria no serà només per a nosaltres, serà per tots aquells que malgrat no creure-hi, decidiran viure en aquest nou país.

(Ah! Comuns, decidiu-vos… valdrà la pena!)

Manel Gener Ferrer

Coordinador de l’Assemblea Territorial de Granollers de l’ANC.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s