ANORREAMENT O PUIXANÇA, TU TRIES

1-eDUCACIÓ I CULTURAAvui El 9Nou ha publicat aquest article escrit per la Dolors Taulats, la nostra coordinadora. Tot seguit, el podeu llegir més còmodament:

Anorreament o puixança, tu tries

Fa cap a un mes, als mitjans de comunicació, hi va aparèixer una anàlisi dels pressupostos de l’estat espanyol per al 2016. Resulta que les aportacions que aquest farà en només tres equipaments de Madrid (Reina Sofía, Museo del Prado i Teatro Real) tripliquen el total de les aportacions de l’estat a tot Catalunya en matèria cultural. Un greuge més dels molts que tenim pendents…

Més que la política, els casaments dinàstics o les lluites per assolir nous mercats i territoris, la llengua i la cultura han configurat Catalunya com una nació al llarg dels segles. El tret diferencial respecte a d’altres països és la conservació d’aquest àmbit, feta amb molt d’esforç per tot el poble català, que ha ensenyat la llengua als fills i ha transmès la cultura de generació en generació. Si fem la comparació amb Irlanda, aquest fet es manifesta clarament.

Tota aquesta lluita d’anys i anys quedarà anorreada si ara que és el moment d’afermar-la ens fem enrere i en les pròximes eleccions plebiscitàries del 27 de setembre no votem per una opció clarament independentista.

I tot i amb això, no us cregueu pas que, amb un parlament sobiranista i amb un país nou en què recaptem tots els impostos que paguem, la feina estarà feta. A l’educació, s’hi podran dedicar molts més diners i esforços per construir-ne un model que sigui l’enveja de molts països europeus. En tenim el talent i només cal insistir en la trajectòria que hem anat fent, però sense recursos. En aquest camp, però, tindrem la tasca feixuga de reduir el fracàs i l’abandonament escolars, molt lligats, al meu entendre, a la cultura dominant.

L’educació és una superestructura que s’implanta sobre un substrat cultural, que és com la terra que volem conrear. Si aquest substrat és bo, els fruits hi creixeran esponerosos; si no… Un altre aspecte és que tots coneixem nois i noies educats en les escoles catalanes i en català la cultura dels quals és completament aliena al país.

Si bé cal respectar les cultures foranes arribades a Catalunya de totes parts del món, com sempre hem fet, perquè hem estat i som un poble acollidor; si bé cal considerar-les com un element enriquidor, també hem de tenir en compte que per constituir un estat, o fer d’una nació molt complexa un estat, haurem d’enfortir la pròpia cultura perquè faci de pal de paller, d’element de cohesió en què les altres s’hi puguin emmirallar i, tot i conservar la pròpia idiosincràsia, desenvolupar-s’hi i amalgamar-s’hi.

La cultura catalana ha de ser el gresol en què les altres es fonguin i on totes adoptin noves formes que facin que tots els catalans i catalanes, hagin vingut d’on hagin vingut, s’hi sentin identificats.

Res d’això serà possible si aquest 27 de setembre no guanyen clarament les opcions independentistes. La possibilitat de configurar aquesta cultura tan rica se n’anirà en orris, perquè només podrem lluitar, amb els pocs recursos que ens quedin, perquè no acabin de destruir aquest gresol ple d’oportunitats.

Des del punt de vista cultural, serem una aglomeració de diverses cultures que no s’entendran l’una a l’altra ja que el mateix estat s’ocuparà de destruir la pròpia volent enfrontar les foranes. Amb la diversitat actual, tant de llengües com de cultures –a Catalunya es parlen més de 200 llengües diferents, amb les respectives cultures que les conformen−, tal com ja comença a passar, només l’espanyola o castellana tindrà la possibilitat de configurar una certa cohesió, o no, perquè una cultura aliena al territori on es desenvolupa mai pot acabar de fusionar les característiques essencials de la resta. Una cultura de colonització com la que aplica l’estat espanyol a Catalunya mai vol vincular-se amb cultures foranes. Per tant, ara sí, si no som capaços de guanyar la batalla d’aquestes eleccions plebiscitàries, quedarà una societat desmembrada, dividida, sense cap, sense element de cohesió…

El problema de la cultura a casa nostra no és el 21 % de l’IVA ni les subvencions ni la manca perenne de recursos, que també, sinó que sense un estat propi no hi ha manera de gresolar-hi les que han vingut d’arreu. La cultura és una estructura d’estat, social i cabdal, que afecta el benestar dels individus. Sentir que no pertanys a la cultura en què estàs desenvolupant la teva vida és un gran handicap que ocasiona fins i tot problemes de salut, tant físics com mentals. El sentiment de pertinença és bàsic, tots el necessitem per créixer com a persones i arribar a una felicitat plena.

Deixarem que l’estat espanyol anorreï la nostra cultura i que deixi la resta a la seva sort o volem construir un estat en què el respecte i la puixança cultural siguin els marcs que les configurin totes? Aquest 27 de setembre, tu decideixes.

Aquesta entrada ha esta publicada en Activitats Granollers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s