ARTICLE AL 9NOU

Article 9N.Divendres passat va sortir aquest article al 9Nou escrit per la nostra coordinadora, Dolors Taulats.

Us el transcrivim tot seguit:

DESEQUILIBRI TERRITORIAL O HARMONIA I SOSTENIBILITAT? TU DECIDEIXES

Que el 24 de maig Barcelona en Comú fos la primera força en vots i en regidors a les eleccions municipals a Barcelona ha sacsejat el país. A l’Àrea Metropolitana i en capitals de comarca importants, han fet forat candidatures amb el títol Ara Terrassa, Ara Badalona…, que avantposen la justícia social, les polítiques d’esquerres, a aconseguir una Catalunya independent. De veritat creieu que podran aplicar aquests idearis essent dependents i no tenint recursos?

Aquesta idea també va prosperar implícitament amb el Front Popular del 1936: primer la revolució i després la nació. Si bé no es diu de manera explícita, implica ajornar sine die el major canvi que fins ara s’ha dut a terme al país i a l’Estat espanyol: construir un nou estat. L’objectiu d’aquest és clar: més igualtat d’oportunitats, més benestar, inversió en ocupació de qualitat i en habitatge social… I, encara més, dignificació de la cultura pròpia del país, la catalana, fins a fer-ne la de cohesió de tots els habitants de Catalunya, sense menystenir les arribades d’altres parts del món: nord-africanes, sud-americanes, centreasiàtiques, xineses, subsaharianes… Totes han d’arribar a formar part de la vivència quotidiana dels ciutadans com un fet normalitzat. També, és clar, cal considerar la gestió del territori d’una manera diversa i participativa.

És a dir, les forces que prioritzen polítiques d’esquerra abans que la independència s’uneixen en els nuclis més habitats i amb més influència en la política catalana. Tanmateix, les que aspiren a crear un nou estat, més escampades per tots els pobles i ciutats mitjanes, precisament per poder aplicar una millor justícia social sembla que no troben la manera de formar una llista comuna que donés l’impuls definitiu al procés i la majoria d’escons i de vots en les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre.

Aquest quasi desequilibri que es produeix en el paisatge polític també és notori en altres àmbits com en l’equidistribució de les infraestructures de tota mena, dels serveis bàsics (aigua, electricitat, gas…); és a dir, el nostre ecosistema és fràgil, tant des del punt de vista econòmic com humà i ecològic. L’equilibri territorial ha de tenir en compte la diversitat de població i de paisatges; l’harmonia i la sostenibilitat de l’urbanisme; l’empoderament i la potenciació del territori, perquè generi les pròpies fonts de subsistència…

Hem de considerar aquest pas a una “Catalunya nou estat d’Europa” com una oportunitat per no perpetrar les mateixes errades que en el marc de l’estat espanyol s’han comès i s’estan cometent. Com a exemple només cal viatjar pel País Valencià o les Illes Balears. Si s’acaben imposant aquestes formacions que només volen incidir en l’aspecte social, tindrem prou cura de tot el territori per fer-lo més fort, més cohesionat? Tindrem les competències sobre les nostres costes de manera que puguem fer moratòries de pesca per apaivagar l’extinció d’espècies que podria produir-se cap als anys 40 d’aquest segle? Continuarem depenent dels combustibles fòssils i pensant només en la pobresa energètica o tindrem prou poder polític per impulsar i implantar energies renovables, sense que els lobbies de les grans empreses elèctriques espanyoles ens imposin el seu model i les seves tarifes? Les grans directrius polítiques de com ha de ser el país, que haurien de considerar quines característiques paisatgístiques, humanes, socials, econòmiques té cada zona, ens continuaran venint d’Espanya o podrem analitzar, diagnosticar i posar les solucions nosaltres?

El paisatge, el territori, no poden ser considerats com un recurs, un bé que es pot comprar i vendre, amb el qual es pot especular. Si volem que les futures generacions es puguin desenvolupar en un entorn millor que el que tenim actualment, hem de ser coresponsables de la salvaguarda de l’entorn. Això no ho aconseguirem amb partits que només viuen a les àrees metropolitanes, que són d’obediència espanyola, que no prioritzen l’autogestió. Què en diuen, per exemple, aquestes formacions del Pla hidrològic del riu Ebre amb les conseqüències que tots coneixem per al sud del nostre país?

El 27 de setembre tenim a les nostres mans una gran responsabilitat: o gestionem les engrunes que decideixin donar-nos o, si som valents, ens quedem el pa sencer i el repartim de manera equitativa per tot el territori nacional català. Només depèn dels nostres vots. No ens deixem captivar per cants de sirenes federalistes o cofederalistes o dels que prometen el que encara no tenen ni tindran perquè a Espanya no arriba al 30 % la gent que dóna suport a aquests models.

Votem els que considerin el país com un tot, els que ens presentin un projecte territorial per a tot Catalunya, no per a uns quants barris o ciutats amb problemàtiques molt locals i molt concretes. Castella sempre ha depredat els béns aliens, pot canviar en un tancar i obrir d’ulls?

Aquesta entrada ha esta publicada en Reculls premsa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s