DIFONDRE LA INDEPENDÈNCIA

Bosch, Núria

En el procés cap a la constitució de Catalunya com un estat independent s’ha passat molt temps parlant del procediment per arribar-hi, però encara no s’ha fet una difusió extensa dels beneficis que comportaria la independència. És cert que han aparegut moltes contribucions (llibres, articles de premsa) fetes per experts que tracten el tema, principalment des del vessant econòmic -és a dir, que analitzen la viabilitat econòmica del nou estat-, però no s’ha fet cap campanya informativa a gran escala des d’institucions públiques o organitzacions socials sobre els possibles beneficis.

Cal que els ciutadans arribin al 27-S amb la màxima informació sobre el tema. Els que estem convençuts que els beneficis de la independència superen amb escreix els costos fem el possible per divulgar-ho per escrit i en forma de xerrades o conferències. El problema és que a aquests actes només hi vénen els ja convençuts de la bondat de la independència. S’ha de fer arribar el missatge a tothom, però particularment als indecisos i als que tenen por, moltes vegades causada pels contraris al procés que llancen missatges negatius sobre les conseqüències de la independència. I això només es pot fer mitjançant una gran campanya informativa. Cal difondre els beneficis de la independència, tot i que sense defugir-ne les dificultats. En aquest sentit, els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que han estat elaborats amb el màxim rigor tècnic, són una bona font informativa. Caldria donar-los gran difusió.

Hi ha molts arguments a favor de la independència. Ara bé, els de caràcter econòmic poden tenir una especial rellevància per als ciutadans que no són sensibles a altres arguments de caire lingüístic, històric o cultural -que, tot i això, poden ser tant o més importants que els econòmics.

Quins són els punts essencials que ha d’incloure la campanya informativa des d’un punt de vista econòmic?

En primer lloc, és important atacar la contraposició que molts fan entre independència i polítiques socials o benestar social. Diuen que la preparació del camí que democràticament podria conduir Catalunya a la independència va en detriment de portar a terme polítiques públiques de caire social o de millora de l’estat del benestar, en un moment en el qual, lamentablement, les desigualtats socials s’han incrementat. Davant d’aquest plantejament, ha de quedar clar que precisament la independència és el millor mitjà en aquests moments per obtenir millores en aquest camp i també més poder de decisió, i que aquesta és una de les raons per desitjar-la. S’ha d’explicar com podria ser des del punt de vista social una Catalunya independent, amb quins països europeus es podria equiparar i quin model d’estat del benestar podria tenir. Explicar quin país podríem tenir pot ser un factor atractiu cap a la independència i que en fomenti l’entusiasme en una etapa en què això és molt necessari.

El segon missatge que cal difondre és que amb la independència la Generalitat tindria prou recursos per finançar les despeses del nou estat i millorar el nivell dels seus serveis públics. Segons el CATN, suposant que es mantinguessin els nivells actuals d’impostos i serveis públics, a la Generalitat, després de pagar totes les despeses del nou estat, incloent-hi les pensions, encara li sobrarien diners. Tindria un guany de prop del 6% del PIB. S’han de dir les coses que es podrien fer de més amb aquests recursos, que provenen de la desaparició del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat. A més, també cal dir que la magnitud del dèficit fiscal no és un invent dels catalans. La mateixa administració estatal amb els seus propis càlculs ha estimat un dèficit fiscal alt per a Catalunya.

Per tant, la tercera qüestió rellevant que cal destacar i que es deriva de l’anterior és que una Catalunya independent podria pagar les pensions i les diferents prestacions de la seguretat social. La por a no tenir garantida la pensió pot fer disminuir els vots favorables a la independència. Primer, cal explicar com funciona el sistema de pensions. Amb un sistema de repartiment com el nostre les pensions actuals es paguen amb les cotitzacions dels treballadors que ara estan en actiu. No és que els nostres jubilats cobrin d’un fons format per la capitalització del que van anar pagant mentre treballaven i que està localitzat a Madrid, sinó que la quantia pagada en la seva etapa laboral va servir per pagar les pensions dels que llavors estaven jubilats. Així doncs, si Catalunya esdevé un estat, les pensions dels jubilats les pagaran els treballadors catalans mitjançant les seves cotitzacions socials. I segon, cal donar el missatge que el sistema de pensions és més sostenible en un estat català que en l’actual estat espanyol, com demostren alguns estudis.

Difondre les qüestions anteriors ha de ser prioritari, malgrat que n’hi ha d’altres que també s’han de tractar des d’un punt de vista econòmic i que són objecte de polèmica: les possibilitats que té una Catalunya independent de quedar-se a la UE, els efectes de la independència sobre les relacions comercials i la localització empresarial, o si seria assumible per la Generalitat el nivell de deute que hauria d’heretar en una negociació de la secessió amb l’estat espanyol.

És l’hora d’ampliar la base sobiranista i pot ser que els arguments econòmics existents a favor de la independència siguin rellevants per aconseguir-ho.

Núria Bosch, , 16-2-2015

Aquesta entrada ha esta publicada en Reculls premsa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s